Merci, Jules…

Cent anys després de la seva mort, traduït a dotzenes de llengües, Jules Verne manifesta una tossuderia excepcional per romandre viu a la memòria de la humanitat. Més enllà del seu rigor documental, de la sòlida divulgació dels avenços tecnològics de la seva època o de les seves innegables habilitats com a narrador, en Jules Verne hi ha quelcom inabastable, excepcional, que s’escapa a les classificacions i a les etiquetes reduccionistes i que explica la seva pervivència més enllà dels límits del temps i de l’espai.

El Museu de la Pesca (Palamós) recull l’imaginari mariner i oceànic, que l’escriptor va enlairar a la categoria d’espai mític, convertint-lo en un àmbit per a l’aventura, el coneixement i la descoberta d’un mateix.

El Museu del Cinema (Girona) ens mostra la gran influència del novel•lista en aquest mitjà artístic: bé com a un dels autors del món més adaptats a la gran pantalla, bé com a font d’inspiració continuada per als cineastes fascinats pel sentit de la meravella.